El Catalunya triomfa a Ponts i guanya la Copa de 2ª Divisió

Una setmana més tard (22 de gener), sis membres del primer equip del Catalunya es van desplaçar al poble lleidatà de Ponts, desafiant la boira, el fred i la son, per disputar la final amb plenes garanties d’èxit.

Als quatre jugadors que es van treballar la classificació (Mario Gavilán, Rubén Martín, Felipe Vera i David Vigo) es va sumar la presència del president Jordi Morcillo i del primer tauler Jordi Amigó, qui venint des del seu poble (l’Espluga de Francolí) va poder dormir un xic més que la resta.

El sistema de competició plantejava una lliga de deu equips, amb el mateix ritme que a la prèvia (15+5”), i la possibilitat d’alterar els taulers sense tenir en compte l’ordre de forces. A priori, els rivals més durs serien el Sant Boi (com a la fase prèvia) i el Tàrrega, que a banda de tenir bons especialistes també comptava pràcticament amb el factor camp a favor.

Les previsions es van complir, ja que aquests tres equips van ocupar les primeres places, tot i que nosaltres vam cedir l’única derrota contra l’incòmode equip del Sabadell C, format per tres jugadors juvenils, que ja ens té acostumats a estar contra les cordes (en el darrer campionat per equips o bé en la Festa Catalana). La resta van ser victòries, totes elles molt treballades, ja que cap equip, ni nosaltres, va assolir un 4-0. El matx clau contra el Sant Boi es va decidir per dos detalls: la caiguda de bandera del rival d’en Felipe (que duia peça de menys) i dues jugades que en Jordi Amigó va fer amb un segon al rellotge. La darrera ronda, contra el Tàrrega, també es va haver de lluitar, però l’equip tenia marge d’error i finalment també va guanyar per 3-1 (mateix marcador que contra els del Baix Llobregat).

Bona actuació dels nostres jugadors, però sens dubte l’MVP va ser Jordi Amigó, que debutava en competició oficial i va obtenir 6/6. Més que notables actuacions de Felipe Vera (5/6) i David Vigo (3/4). Per la seva banda, més discrets van estar Jordi Morcillo (2,5/4), Mario Gavilán (4/7) - tot i que aquest va haver de defensar el primer tauler – i Rubén Martín (2,5/5).

L’objectiu de sumar un títol s’ha assolit, ja que les nostres “vitrines” no estan especialment plenes. Ara va de debò i a partir d’aquest diumenge 29 de gener el Catalunya intentarà tornar a Primera Divisió, deu anys més tard de l’última temporada.