El Casinet s’ha vestit avui de gala per acollir 88 jugadors de set clubs diferents. Enguany tots els equips del Catalunya tornem a coincidir alhora a casa, pensant a crear un caliu de club que la resta de l’any ens manca. Finalment, l’onada de fred no ha impedit que ningú es trobés impedit d’arribar fins al Casinet i – el més sorprenent- no hem hagut de fer canvis a mitja setmana (o a darrera hora) per culpa de grips o refredats.
L’equip A rebia el Cassà de la Selva, capitanejat pel nostre soci i amic Carles Otero. Amb un equip un xic debilitat, els del Gironès han plantat cara durant tres hores, fins que els punts han començat a caure de la nostra banda fins a situar-se en un clar 8-2. Fins les 12h, els visitants han venut cara la seva pell i ens han demostrat novament (ja ho van fer a la final de Copa amb només tres homes) que són un equip lluitador. Esperem que puguin donar algun ensurt als nostres rivals més directes i que això de passada els serveixi per mantenir la categoria.
L’única derrota l’ha sofert Rubén Martín, contra el corretjós Ricardo Alejo (ja ho va demostrar a la citada final). En un final al qual arribaven en igualtat, sembla ser que el nostre jugador s’ha deixat un mat. Afortunadament, el matx llavors ja estava sentenciat. Han cedit taules Pedro Serrano, a qui la manca de temps li ha impedit assegurar una millor estructura de peons, i també Vilageliu, després de donar voltes durant vora 70 jugades contra Otero. Els alfils de diferent color han estat un factor determinant.
La segona ronda, un cop vistes les actes dels rivals, ens mostra que la primera ronda va agafar en fred alguns clubs i jugadors. Avui els equips ja han anat molt més reforçats i això significa que el grup s’endureix. És aviat per dir-ho, però sembla que el Tordera pugui ser el rival a batre per aspirar a l’ascens, tot i que altres equips no-A ens poden plantar alineacions molt respectables (Figueres B, Barcelona C...).
La resta d’equips ha tingut una jornada força negativa, que hagués estat pèssima si en Manolo Vargas no hagués salvat un empat in extremis del B contra el Sant Andreu C, en un final que olorava a taules. A l’equip C, la derrota ja esperada (1,5-6,5) contra el Vic ha tingut el contrapunt lloable de les taules de Josep Mª Pascual contra un 2100, en el seu retorn molts anys després. L’equip D, en canvi, tot i venir reforçat ha perdut per la mínima contra el Sant Martí E, en un matx igualat a tots els nivells. Derrota sense pal·liatius de l’equip E, contra l’Escola d’Escacs C (0-4), amb joves molt rodats als tornejos d’arreu. I finalment, bona imatge de l’equip F, que ha cedit per la mínima (1,5-2,5) contra els veterans jugadors del Foment E. La família Bernat (victòria d’en Juli i taules d’en Magí) s’han estrenat com a locals posant els punts.
La setmana que ve torna a haver-hi dispersió per la geografia catalana, excepte l’equip B, que jugarà al Casinet com a visitant.
Jordi Morcillo
